Una de les qüestions que sempre se’ns han quedat en el tinter, no per falta de ganes de discutir, sinó per falta d’interlocutors locals qualificats ideològicament en el camp dels militants dels partits de l’anomenada esquerra, és l’actualització de la definició d’esquerra en l’època actual i l’elaboració de polítiques d’esquerres o progressistes a portar endavant, per tal d’aconseguir l’objectiu de la definició acordada. Molts tenim clar que l’esquerra, com concepte social i polític, és alguna cosa més que estar “apuntat” a una determinada etiqueta que porte en la xapa les paraules socialisme o esquerra, és, més que res, una qüestió ideològica.
Per als antics marxistes, l’esquerra era l’avantguarda de la classe treballadora que portaria a les classes obreres al poder mitjançant la dictadura del proletariat (Marta Harnecker, dixit). Després del fracàs de l’experiència de l’Europa de l’Est (per molt que aquest s’explique amb motius històrics i geogràfics, de corrupció del sistema i del poc arrelament d’aquesta idea revolucionaria en els teòrics països on, segons Marx i Engels, es produiria la vertadera Revolució, els països industrialitzats, on pareix que la classe obrera s’aburgesà i, a hores d’ara, ni tan sols existeix com a tal classe), cal buscar definicions ideològiques que ens serveixquen en el nostre context històric i en el nostre espai físic.
En un anàlisi vertaderament lúcid, el sociòleg Gil Calvo opina que els partits d’esquerra no tenen cap ideologia, ja que no s’ha produït cap actualització del cos teòric, d’idees i d’ideologia d’esquerres des de Karl Marx. Per aquesta raó poques referències poden oferir a la societat actual, no hi cap doctrina a la qual acudir, ni cap objectiu ideal per a aconseguir. En canvi la dreta si que ha fet un fort rearmament ideològic, sobretot a través dels “neocons” americans, aprofundint en glosar amb persistència tots els valors conservadors: religió, família tradicional, patriotisme militant i anti-emigrants, fanatisme ideològic, violència front l’enemic (mai contrincant), utilització de mitjans públics i privats a la seua conveniència, però, sobretot, assumint totalment la falta d’escrúpols per a ser ells mateixos, sense amagar res, ni sense cap complex. El fi (manar, medrar, etc) justifica tots els mitjans (insultar, mentir, acusar, etc), siguen legals o il·legals (algunes persones amb etiqueta d’esquerra han gastat, i gasten, també aquesta màxima com guia personal).
Amb molt d’atreviment per la meua banda, llance una definició de per on ha d’anar la ideologia de l’esquerra: “aconseguir una societat més igualitària, complementada pels adjectius de justa, respectuosa i ecològica, on les generacions futures tinguen més possibilitats de viure”. No és un definició doctrinària, ni exhaustiva, fruit d’una elaboració teòrica profunda, és més una declaració d’intencions, però, ens pot servir com la definició del concepte, ara i ací, d’esquerra en aquest poble i fer-la servir per a canviar-lo. Sobre la base de la idoneïtat d’aquesta definició és per on podem començar el debat i les propostes per a aconseguir definicions més concretes i exhaustives. Crec que aquesta definició d’esquerres, o com vulguem anomenar a aquest espai de pensament, cap dins de l’ample concepte ideològic de bosc municipal que proposà Paco Ferriols, per tal d’acomplir l’objectiu pretès per aquest: “Una “zona boscosa” definida d’una manera semblant a eixa (definició anterior molt ampla) fa possible convocar i asseure en una mateixa taula persones i col·lectius pertanyents a diferents ideologies, i plantejar la col·laboració en la definició de projectes de caràcter bàsic”, ja que no és contradictòria amb altres conceptes provinents de postures de l’anomenada “dreta” municipal, sempre que hi trobem punts de confluència.
I per a aconseguir-ho, continue pensant que cal elaborar un projecte global de poble i donar un impuls des del treball directe en la pressa de decisions. Pense que el projecte el podem tindre amb molt poc de temps de discussió, ja que hi ha molt avançat en els pocs documents de treball i de compromís que s’han fet en els últims temps, especialment el Pacte per l’Educació, la Cultura i la Integració. L’exemple del treball directe també el tenim amb la praxi d’acció directa i discussió col·lectiva adoptada per la Plataforma Antenes No, que ha aconseguit influir, decisivament, en l’exercici del poder municipal. Només cal començar a treballar.
Potser estem en un camí nou de participació, per tant incert i desconegut en el nostre àmbit local, que, al mateix temps, crea suspicàcies i malentesos entre els que entenen l’exercici polític com una finalitat en sí mateix, el qual està sols a disposició dels que han estat triats per les urnes, malgrat que es presenten sense idees, ni objectius. Potser aquest camí mai serà entès per aquest tipus d’individus, la qual cosa l’únic que propicia és una pèrdua de temps i d’esforços suplementaris amb explicacions àrdues i estèrils, al temps que ens hem d’escoltar més d’una desqualificació subjectiva i insultant.
Serà hora d’anar tensant les cordes per a aconseguir una participació més directa, més efectiva i ben dirigida cap a objectius de futur. Aquest projecte de discussió sobre la definició d’esquerra és una d’elles. La corda ideològica ha d’estar ben tensada per a poder plantejar millor les propostes de solucions als problemes plantejats.
Per a obrir boca, penjarem diversos articles de persones més capacitades amb reflexions sobre el tema.
Per als antics marxistes, l’esquerra era l’avantguarda de la classe treballadora que portaria a les classes obreres al poder mitjançant la dictadura del proletariat (Marta Harnecker, dixit). Després del fracàs de l’experiència de l’Europa de l’Est (per molt que aquest s’explique amb motius històrics i geogràfics, de corrupció del sistema i del poc arrelament d’aquesta idea revolucionaria en els teòrics països on, segons Marx i Engels, es produiria la vertadera Revolució, els països industrialitzats, on pareix que la classe obrera s’aburgesà i, a hores d’ara, ni tan sols existeix com a tal classe), cal buscar definicions ideològiques que ens serveixquen en el nostre context històric i en el nostre espai físic.
En un anàlisi vertaderament lúcid, el sociòleg Gil Calvo opina que els partits d’esquerra no tenen cap ideologia, ja que no s’ha produït cap actualització del cos teòric, d’idees i d’ideologia d’esquerres des de Karl Marx. Per aquesta raó poques referències poden oferir a la societat actual, no hi cap doctrina a la qual acudir, ni cap objectiu ideal per a aconseguir. En canvi la dreta si que ha fet un fort rearmament ideològic, sobretot a través dels “neocons” americans, aprofundint en glosar amb persistència tots els valors conservadors: religió, família tradicional, patriotisme militant i anti-emigrants, fanatisme ideològic, violència front l’enemic (mai contrincant), utilització de mitjans públics i privats a la seua conveniència, però, sobretot, assumint totalment la falta d’escrúpols per a ser ells mateixos, sense amagar res, ni sense cap complex. El fi (manar, medrar, etc) justifica tots els mitjans (insultar, mentir, acusar, etc), siguen legals o il·legals (algunes persones amb etiqueta d’esquerra han gastat, i gasten, també aquesta màxima com guia personal).
Amb molt d’atreviment per la meua banda, llance una definició de per on ha d’anar la ideologia de l’esquerra: “aconseguir una societat més igualitària, complementada pels adjectius de justa, respectuosa i ecològica, on les generacions futures tinguen més possibilitats de viure”. No és un definició doctrinària, ni exhaustiva, fruit d’una elaboració teòrica profunda, és més una declaració d’intencions, però, ens pot servir com la definició del concepte, ara i ací, d’esquerra en aquest poble i fer-la servir per a canviar-lo. Sobre la base de la idoneïtat d’aquesta definició és per on podem començar el debat i les propostes per a aconseguir definicions més concretes i exhaustives. Crec que aquesta definició d’esquerres, o com vulguem anomenar a aquest espai de pensament, cap dins de l’ample concepte ideològic de bosc municipal que proposà Paco Ferriols, per tal d’acomplir l’objectiu pretès per aquest: “Una “zona boscosa” definida d’una manera semblant a eixa (definició anterior molt ampla) fa possible convocar i asseure en una mateixa taula persones i col·lectius pertanyents a diferents ideologies, i plantejar la col·laboració en la definició de projectes de caràcter bàsic”, ja que no és contradictòria amb altres conceptes provinents de postures de l’anomenada “dreta” municipal, sempre que hi trobem punts de confluència.
I per a aconseguir-ho, continue pensant que cal elaborar un projecte global de poble i donar un impuls des del treball directe en la pressa de decisions. Pense que el projecte el podem tindre amb molt poc de temps de discussió, ja que hi ha molt avançat en els pocs documents de treball i de compromís que s’han fet en els últims temps, especialment el Pacte per l’Educació, la Cultura i la Integració. L’exemple del treball directe també el tenim amb la praxi d’acció directa i discussió col·lectiva adoptada per la Plataforma Antenes No, que ha aconseguit influir, decisivament, en l’exercici del poder municipal. Només cal començar a treballar.
Potser estem en un camí nou de participació, per tant incert i desconegut en el nostre àmbit local, que, al mateix temps, crea suspicàcies i malentesos entre els que entenen l’exercici polític com una finalitat en sí mateix, el qual està sols a disposició dels que han estat triats per les urnes, malgrat que es presenten sense idees, ni objectius. Potser aquest camí mai serà entès per aquest tipus d’individus, la qual cosa l’únic que propicia és una pèrdua de temps i d’esforços suplementaris amb explicacions àrdues i estèrils, al temps que ens hem d’escoltar més d’una desqualificació subjectiva i insultant.
Serà hora d’anar tensant les cordes per a aconseguir una participació més directa, més efectiva i ben dirigida cap a objectius de futur. Aquest projecte de discussió sobre la definició d’esquerra és una d’elles. La corda ideològica ha d’estar ben tensada per a poder plantejar millor les propostes de solucions als problemes plantejats.
Per a obrir boca, penjarem diversos articles de persones més capacitades amb reflexions sobre el tema.
1 comentari:
Hola, acabo de descobrir el teu bloc a Yahoo, i trobar que és realment impressionant. Vaig a mirar cap a fora per Brussel · les. Agrairia si seguir escrivint sobre aquest tema en el futur. Molta gent es beneficiarà de la seva escriptura. ¡Salut!
Publica un comentari a l'entrada